En una retrospectiva, és fonamental aprendre a fer servir dos tipus d’”ulleres”. No parlem de les físiques, sinó de la manera com enfoquem la situació.
Hem d’utilitzar:
- Ulleres de prop: per als moments d’introspecció, quan comparteixes la teva pròpia visió del que ha passat.
- Ulleres de lluny: per posar en comú les perspectives i prendre decisions en equip.
Pot semblar senzill, però en la pràctica costa separar el que ens afecta a nivell personal del que afecta el grup. És com passar d’unes ulleres monofocals a unes de bifocals: al principi, pot ser més fàcil tenir dos parells d’ulleres i decidir conscientment quan fer servir cadascuna. Amb el temps, el canvi es torna natural i, sense adonar-nos-en, combinem ambdues visions i fins i tot podem fer el pas cap a unes ulleres progressives.
Com posar-se les ulleres de lluny?
Tots naixem amb les “ulleres de prop” posades: la nostra visió natural es centra en nosaltres mateixos, i és normal ser una mica egoistes. Però desenvolupar l’empatia i la capacitat de veure la situació des del punt de vista dels altres és essencial en qualsevol equip.
Per aprendre a mirar amb les “ulleres de lluny”, primer has d’imaginar que ets l’altra persona. Atura’t un moment i intenta posar-te en la seva pell. Pregunta’t: Com se sent en aquesta situació? Què li preocupa? Quins reptes afronta des del seu punt de vista? Aquest exercici t’ajudarà a entendre les emocions i necessitats dels altres sense que la teva pròpia experiència ho distorsioni.
És important entendre que, al principi, aquest procés pot semblar forçat o poc natural, perquè cal deixar de banda la teva pròpia mirada. Però amb la pràctica, notaràs que et resulta més fàcil connectar amb el que senten els altres, i això et permetrà combinar les dues perspectives amb més fluïdesa.
Recorda: es tracta d’ampliar la mirada per veure el panorama complet. Quan combines la visió individual amb la visió global, pots identificar millor els punts forts i les àrees de millora, i així trobar solucions que beneficiïn a tothom. Amb el temps, aquest canvi de perspectiva esdevindrà gairebé automàtic, com si portessis ulleres progressives que et permeten alternar amb facilitat entre el que és personal i el que és col·lectiu.
Si aconsegueixes entendre-ho, podràs posar-te tant les teves ulleres com les dels altres alhora, cosa que t’obrirà a una nova manera de veure les situacions. Aquesta mirada més completa i global t’ajudarà a detectar com pots contribuir a millorar la situació de forma que tothom hi guanyi.
Per il·lustrar-ho millor, et poso alguns exemples
Un equip de màrqueting amb estratègies oposades
- Visió individual 1: La persona encarregada de xarxes socials creu que per millorar l’“engagement” cal augmentar la freqüència de publicacions i apostar per contingut més dinàmic.
- Visió individual 2: El responsable de branding considera que massa publicacions saturen l’audiència i desdibuixen la identitat de marca, per això prefereix menys publicacions però amb contingut més cuidat.
- Visió grupal: En compartir els seus punts de vista, l’equip s’adona que ambdues idees tenen sentit. Decideixen provar una estratègia mixta: augmentar la freqüència, però assegurant en tot moment que el contingut sigui qualitat.
Un equip de desenvolupament discutint entre deute tècnic i noves funcionalitats
- Visió individual 1: Un desenvolupador defensa que cal centrar-se en reduir el deute tècnic i millorar l’estabilitat del codi.
- Visió individual 2: El Product Owner insisteix en que el mercat exigeix noves funcionalitats, i que arreglar errors sense aportar novetats no té impacte.
- Visió grupal: Després d’analitzar dades i recollir feedback dels clients, l’equip detecta que el deute tècnic està provocant errors crítics. Decideixen estabilitzar el sistema a curt termini i, un cop controlat, reprendre el desenvolupament de noves funcionalitats.
Un equip de disseny decidint entre un MVP o una versió completa
- Visió individual 1: Un dissenyador creu que l’experiència d’usuari ha de ser impecable abans del llançament i prefereix esperar fins que tots els detalls estiguin polits.
- Visió individual 2: El Product Manager considera millor llançar un MVP com més aviat millor per obtenir feedback real i millorar progressivament.
- Visió grupal: Després d’analitzar riscos i beneficis, l’equip decideix llançar una versió bàsica per validar l’interès del mercat, amb un roadmap per millorar el disseny en iteracions posteriors.
Reflexió final
Aprendre a utilitzar les “ulleres de prop” i les “ulleres de lluny” és clau per equilibrar els interessos individuals amb els col·lectius. Aquesta habilitat et permet veure la situació en la seva totalitat i, al final, trobar solucions que beneficiïn a tothom.
I tu, com combines la teva visió personal amb la de l’equip?
M’encantaria llegir les teves reflexions, experiències o qualsevol consell que vulguis compartir als comentaris. El teu feedback és molt valuós!
Si aquest enfocament t’ha semblat útil, no dubtis a compartir-lo amb els teus companys o a les teves xarxes socials. Fem que les retrospectives siguin més efectives per a tothom!