Us proposo una retrospectiva Scrum divertida per aquelles ocasions en què saps que l’esprint no ha anat gaire bé. Saps que l?equip està desanimat, enfadat i cansat. A ningú li agrada fer una retrospectiva d’aquest tipus, a ningú li agrada urgar a la ferida però cal urgar per netejar-la i que es curi com més aviat millor. Com fer-ho? Amb humor i diversió, mai no hem de deixar que una retrospectiva faci mal perquè després les persones associen aquest sentiment a aquesta sessió i no serà gens positiu. En aquesta ocasió recorro al cinema… aquesta fabulosa fàbrica de somnis.
Estructura de la retrospectiva
A continuació us explicaré com estructuro aquesta sessió. Com veureu, utilitzo els elements habituals: benvinguda + trencagel + recollida de dades + propostes de millora + comiat. Si voleu saber més sobre les seccions que conformen una retrospectiva Scrum, potser us interessarà el meu article 9 consells per crear bones retrospectives. En aquest article explico el perquè de cada secció.
Com arribes a la sessió?
Una pràctica que acostumo a fer a les meves sessions és preguntar als participants com arriben a la sessió. És una pregunta anònima; no cal que posin el nom, només que descriguin en una, dues o tres paraules com se senten. Així puc llegir les respostes discretament i fer-me una idea de com estan. En aquesta ocasió, aquesta pregunta és gairebé obligatòria.
Un joc per començar
Si l’Sprint ha estat dur, els costarà oblidar els seus problemes i concentrar-se en la sessió, així que el primer que hem de fer és captar la seva atenció. Una manera ràpida i fàcil de fer-ho és mitjançant un joc, com per exemple «Pedra, paper, tisora», però en aquesta ocasió no farem servir només les mans, sinó tot el cos.
El «Pedra, paper, tisora» que us proposo, per fer-lo més divertit i participatiu, es juga amb figures corporals. Us ho explico.
La pedra es representa amb el cos ajupit; el paper, amb els braços estesos cap amunt i les cames juntes; i les tisores, amb els braços i les cames en creu.
Els participants es divideixen en dos equips i es fan, per exemple, 5 rondes. Cada ronda guanyada val un punt, així que guanya qui arriba primer a 3 punts.
Jo sempre tinc bombons o caramels a mà per als guanyadors.
A cada ronda, l’equip ha de posar-se d’acord (tenen 1 minut) sobre quina figura faran: pedra, paper o tisora. A la de tres, tots els membres de l’equip han de col·locar-se en la posició pactada.
Si un participant es posa en una posició diferent o s’equivoca, aquell equip perd la ronda (així assegurem que tothom participi i estigui concentrat, i no pensant en altres coses).
Crítica de cinema
Un cop tenim l’atenció dels assistents, ens posem a treballar en la nostra crítica de cinema. Cada participant és un crític de cinema i ha de fer una crítica de l’última pel·lícula que ha vist: el nostre Sprint.
Amb aquesta metàfora intentarem extreure, de manera indirecta, què ha passat a nivell individual durant l’Sprint.
Demanarem als participants que omplin un qüestionari anotant les respostes en post-its separats per després posar-les en comú. Al qüestionari podeu preguntar allò que considereu oportú. Jo us faig algunes propostes:
- Quin és el títol de la pel·lícula?
- Quin és el gènere de la pel·lícula?
- Breu sinopsi de la pel·lícula.
- Amb quin personatge t’identifiques?
- Quins moments destacaries?
- Hi va haver algun gir inesperat? Quins?
- Com va acabar la pel·lícula?
- Et va agradar el desenllaç?
- Recomanaries la pel·lícula als teus amics? Per què?
Un cop tots els participants han completat el qüestionari, es comparteixen i es comenten en grup per elaborar una crítica conjunta.
De totes les respostes proposades, es fa una votació i es tria la guanyadora. D’aquesta manera, obtenim una visió col·lectiva del que ha passat durant l’Sprint.
Segones parts mai van ser bones…?
Ara que ja tenim les impressions dels participants i hem identificat els aspectes a millorar, proposem crear el guió de la segona part de la nostra pel·lícula per fer-la millor.
És aquí on definim les accions a dur a terme perquè la pròxima pel·lícula ens agradi molt més.
Cada participant, de manera individual, escriu en post-its separats accions concretes a dur a terme a la nova pel·lícula.
Un cop tothom ha acabat, es posen en comú, es comenten i es voten per quedar-nos amb les més valuoses per a l’equip.
Un cop decidides les accions que s’aplicaran, cal consensuar qui s’encarregarà de cada acció i quin temps necessita per dur-la a terme.
Com t’en vas de la sessió?
Finalment, quan marxen, també m’agrada saber com se’n van anímicament els participants per fer-me una idea de com ha anat la sessió.
La idea és que marxin millor de com han arribat… tot i que sempre em fa una mica de cosa mirar els comentaris, i espero que tothom hagi marxat per llegir-los.
Espero que us hagi agradat la dinàmica, fins aviat!